Des de l'aparcament a la carretera surt un sender en baixada amb un indicador al Refugi Croda da Lago, que és el primer objectiu de la ruta. Prenem aquest sender i al cap de pocs metres travessem el torrent per un pont de fusta. A partir d'aquest punt la ruta continua amb pujada suau, que a poc a poc es fa més i més empinada. Arribem a un trencall que ve de la dreta que serà per on farem la tornada. Continuem cap a l'esquerra en direcció est. El camí es fa força més empinat i ens porta cap un bon mirador sobre les valls de Cortina d'Ampezzo i els cims de les Cinque Torre. Per anar al mirador cal desviar-se uns metres. Des del mirador retornem al camí que havíem deixat i continuem en pujada forta un tram més. De seguida el camí s'aplana per portar-nos entre prats i avets al Llac Fedèra i al Refugi Croda da Lago. Des del refugi, en direcció sud, es veu clarament el proper objectiu, la Forcella d'Ambrizzola, on s'hi arriba per un camí ample i agradable de pujada suau. Assolit el coll hi ha la possibilitat de girar a l'esquerra per acostar-se a la Forcella di Col Duro, un bon mirador cap al Monte Pelmo i el Monte Civetta, o continuar cap a la dreta per anar a la Forcella di Formin. El camí cap a la Forcella di Col Duro és d'anada i tornada, i per tant es pot estalviar. Des de la Forcella d'Ambrizzola baixem una mica fins a un trencall de camins. Seguim el de la dreta que puja, ja que el de l'esquerra ens portaria al Passo di Giau. La ruta comença a pujar i com més va més empinada és fins a la Forcella di Formin. Arribats a la Forcella hi ha l'opció, molt recomanable, de pujar al Monte Formin, que és un mirador esplèndid. Aquest tram és també d'anada i tornada. Una vegada al cim tot el que queda és baixada, primer fins a la Forcella que hem deixat fa una estona, i després fins a remprendre el camí de pujada per completar, d'aquesta manera, la volta a Croda da Lago. El primer tram de la baixada de la Forcella és empinada i per terreny descompost, fins a anar a parar a un caos de blocs de roca grans. Seguint les marques de pintura, que són ben visibles, la baixada no hauria de representar cap dificultat a ningú acostumat a aquesta mena de terreny, tot i ser és el tram més complicat del recorregut, on cal anar amb compte. Superat aquest caos de roca el camí avança per una zona de prat i matoll i entra finalment al bosc per trobar el camí de pujada. Ara ja només haurem de desfer el tram de camí compartit fins al punt d'inici.